Lluna plena… fresqueta de la nit…
Passeig nocturn per tots els que vulguen. Dissabte, 21 de juny
Eixirem des de l’olivera de la plaça a les 10,30 de la nit
Després de sopar, cap al Pla Verd, i pel cami de les Parades i de la Rabosina, tornarem al poble per la vora del Moral.
Seria convenient que al menys els adults portaren xaleco refractari.
Amb tot l’afecte per al meu amic Joanet…
Gent…? hi erem prou…
Fresqueta…? com correspon al nostre microclima torrudà…
Jupetí Reflectari…? Un, al menys…
Olivera de la plaça…? Ha sobreviscut a la poda “cafre” de l’hivern passat i encara hi és al mateix lloc…
Però lluna, el que es diu lluna… Doncs, no… Ella havia quedat amb unes amigues per pegar-se un ball a la barraca “set bacores fresques” d’Alacant; i no hi va acodir a la cita fins ben arribades les dues de la matinada… Mirava Joan, enamoradet de la lluna plena de sant Joan… mirava i mirava i ella, escadussera, meretriu i fulandanga, se n’havia anat amb un altre amor més nou, més ric i més poderòs… Estava en l’exaltació de la fallera major Rajoy, a Valéncia. Estava en el futbol Espanya-Itàlia, estava amb la Bellesa del Foc a l’ofrena de flors, estava en tots els llocs menys amb el seu Joan…
Ara be… si hi havia gent “rentonarenca”, olivera, fresqueta, soneta de Jaume, bona converça, camí tranquil, bon rotllo, i un jupetí-refractari… Què més volem…? A la pròxima, segur que acodeix a la cita, perquè haurà arribat a la conclussió que ni Rajoy, ni la Selecció espanyola, ni la bellesa del foc, ni el “sursum-cordae” l’estimen més que nosaltres… I ella està en una edat molt difícil i té molta falta de carinyo…
Visca la lluna plena… Fins la propera excursió nocturna…!