Regeneració de la zona cremada del Barranc del Clerio
Dissabte 21 de febrer de 2009
Són les 9’30 del matí. A ca La Xati, el gosset avisa de la presència d’extranys… sona el rebumbori del tractor de Vicent. Durant més d’un any, Maria José ha cuidat les carrasques, freixes, areus i anouers que portarem l’any passat del Camp de Mirra.
Ara estem disposats a fer reforestació al barranquet del Clèrio. En un tres i no res està tot preparat. Estrena d’aixada del 42 i el cos malfet de mals relacionats amb l’espernegamenta que deixa l’amistat.
A les 10’30 arribem al lloc triat per Albert per la primera replantació d’enguany: el racó de Santa Bàrbara queda enfront, el mas de la cova, baix. El vent ha desquarterat pins cremats de fa quatre anys ja… la rosca cremada i resseca fa cruixida davall els nostres peus.
Un tango de vi, una conversa animada d’Àngel i un cigarret de Joan i Raül. Els nanos també fan clotets: la Lirios amb el pare ja n’ha plantades un parell i Jaume és feliç a dalt del tractor.
L’eixida de pinatells i el reverdir dels arborcers i l’estepera ens fa pensar en una replantació amb cara d’èxit… tornarem i ho veurem…
Un glop de cervessa remata el matí… i set glops de “bon rotllo”… Els cossiols buits aculliran les plantes que Joan ha portat enguany del viver… i tornarem, com torna la natura desprès del foc ardent.
21 de febrer de 2009. Joan, Albert, Àngel, Pau, Raül, Lirios, Jaume i Vicent. i un centenar de plantes vives més.
