“Arzua, 38Km per a Santiago”. Diu el mms que he rebut fa un estona.
Són dos amics, que demostrant la seua constància arriben a Compostel·la acabant el seu pelegrinatge
Enguany només podien ser 10 dies de camí (molt ajustat), però van a aconseguir-ho.
Dels seus comentaris del camí, intuïsc l’experiència que estan vivint.
El camí, el parsimoniós viatge a peu, esglésies, monestirs, albergs, catedrals; un camí d’art i història, de diferents paisatges que vas descobrint pas a pas amb el teu esforç.
Les sensacions (brisa, vent, sol, pluja, xafar una merda de vaca, menjar, beure, … descansar);
la gent (d’allí o de qualsevol part del món) que coneixes i que possiblement mai tornaràs a veure.
No sé, deuen ser moltes experiències, que sens dubte deixen empremta.
Jo, no he fet el Camí de Santiago, encara, però puc assegurar-vos amics pelegrins, que molts de nosaltres, hem fet el Camí amb vosaltres. Salut i ànim en els 38 que queden!
Osti, tio… que m’has emocionat…! els ulls emboiregats tinc, colló!…
Gràcies, Joan… t’hem sentit proper i hem tingut una experiència de les que en diuen «única i intransferible»… i t’hem dedicat el kilòmetre cent perquè eres un superamic i una de les millors persones que xafen (i respecten) este planeta…
Una forta abraçada rentonarenca per a tota la gent de bona voluntat. Salut i BON CAMÍ…!