Llenya d’Ací. Presentació

by gen. 1, 2014Xarxa de Pobles2 comments

poster-llenaydaci-presentacio

Projecte de gestió forestal i agroecològica

Puc fer intervencions en el meu bosc? Com traure rendibilitat? Com netejar el meu bosc sense que em coste un dineral?

Amb LLENYA D’ACÍ, és possible la neteja del bosc i poder estalviar més del 50% de la factura energètica substituint la calefacció elèctrica o de gasoil per un sistema eficient de llenya.


1. PRESENTACIÓ
foto-portada-llenyadaci-600.jpg

Llenya d’Ací. La Nostra Energia!

LLENYA D’ACÍ és un projecte concebut per a facilitar la gestió sostenible dels fràgils boscos mediterranis. Aquesta gestió, a més de reduir el risc d’incendi forestal, ofereix als propietaris forestals, i usuaris de llenya en general, una interesant fórmula per a estalviar en el consum energètic

En funció del tipus de massa forestal a gestionar, amb LLENYA D’ACÍ és possible costejar treballs forestals sostenibles, és a dir, executats de manera selectiva i amb la correcta gestió dels residus, i generar estalvis de més del 50% de la factura energètica si se substitueix la calefacció elèctrica o amb gasoil per un sistema eficient de llenya.

D’aquest servei no sols es poden beneficiar els propietaris forestals, sinó tots aquells particulars que, per a calfar-se, consumen o volen consumir llenya procedent d’intervencions silvícoles de millora i prevenció d’incendis forestals.

Si eres un propietari forestal o un particular interessat en estalviar diners en calefacció i, al mateix temps, prevenir incendis forestals, posat en contacte amb nosaltres. El procediment per a estalviar diners prevenint incendis forestals és senzill: te l’expliquem en l’apartat 6.

2. INTRODUCCIÓ

Quan escoltem “Aprofitament de biomassa forestal”, poden venir-nos a la ment aquestes imatges:

Es tracta d’un tipus d’aprofitament forestal a gran escala, que podríem anomenar “industrial”, el qual utilitza maquinaria pesada per a aconseguir la major producció en el menor termini possible. Aquest procés, altament productiu però escassament selectiu, pot ser és viable en regions humides, on els arbres creixen ràpidament i les masses forestals es recuperen amb facilitat. Però en el nostre territori, amb un regim de precipitacions poc estable, sequera estival i fortes pluges a la tardor, aquest model comporta un impacte ambiental negatiu, ja que afavoreix la compactació i erosió del sòl, i propicia la pèrdua de biodiversitat.

Ara bé, nosaltres apostem per un altre model d’aprofitament de la biomassa forestal que, en lloc de provocar un impacte ambiental negatiu, millora progressivament l’estructura de la massa forestal.

Aquest model es basa en una intervenció selectiva, que utilitza maquinaria no pesada i que executa actuacions a xicoteta escala on la qualitat prima per damunt de la quantitat.

Com portar a terme eixe model? Per a contestar, necessitem esbossar el marc legal dels aprofitaments forestals.

3. MARC LEGAL

 

3.1. Instruments tècnics de gestió

El DECRET 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana. (PATFOR), estableix una sèrie de Instruments tècnics de gestió:

a) Pla tècnic de gestió forestal. Redactat i firmat per un professional amb titulació forestal universitària. Es revisarà cada 15 anys.

b) Pla tècnic de gestió forestal simplificat (parcel∙les menors de 25 ha). Pot complimentar-lo el propietari. Té una vigència de 5 anys.

Diversos propietaris confrontats poden ajuntar-se per a redactar un pla tècnic de gestió forestal que incloga les seues parcel∙les. Per a superfícies limítrofes pertanyents al mateix propietari o que, en virtut d’un contracte, hagen de gestionar-se conjuntament, i en la seua totalitat tinguen una superfície major a la superfície administrativa mínima (25 ha), no s’admetrà la presentació d’un o més plans tècnics de gestió forestal simplificats.

3.2. Ajudes

L’ ORDRE 1/2013, de 14 de gener, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi ambient, aprova les bases reguladores d’un règim d’ajudes per a la posada en valor de la biomassa forestal en terrenys forestals de la Comunitat Valenciana. Ara bé, tal com es desprèn de la RESOLUCIÓ de 17 de juliol de 2013, del director de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoca per a l’any 2013 un règim d’ajudes per a la posada en valor de la biomassa forestal residual, aquestes ajudes estan pensades per a una activitat extractiva molt mecanitzada i de caràcter, podríem dir, “industrial”; ja que els únics processos considerats per a la retirada de biomassa són l’estellat i l’empacat i, a més, la Resolució exigeix pesar la biomassa en una instal∙lació de gestió. De manera que aquestes ajudes no serveixen per a gestionar la biomassa forestal com nosaltres proposem.

Amb tot, volem demostrar que l’extracció de llenya forestal de manera sostenible és completament rentable sense rebre subvencions.

4. ARGUMENTS ECONÒMICS A FAVOR DE L’ÚS DE LA LLENYA FORESTAL

 

4.1. Reducció de costos

Per a demostrar la viabilitat econòmica de l‘ús de la llenya procedent de tractaments silvícoles de millora de la massa forestal i de prevenció d’incendis forestals, anem a proposar un cas d’estudi:

Suposem una casa unifamiliar mitjana de l’interior de la província d’Alacant (casa de poble, adossat, caseta de camp, xalet, etc.), amb un consum anual estimat d’energia d’uns 15.000 kWh. D’aquest consum, podem considerar que aproximadament el 70% correspon a calefacció i aigua calenta; és a dir, 10.500 kWh/any.

Considerem les següents dades:

  • P.C.I. (Poder Calorífic Inferior) del gasoil de calefacció: 10 kWh/l
  • P.C.I. mig de la llenya al 20 % d’humitat: 4 kWh/kg

4.1.1. Cost amb electricitat:

  • Preu: 0,122565 €/kWh (terme d’energia) + terme de potència (≈ 50 % cost terme energia).

Cost anual estimat: 0,122565 €/kWh x 10.500 kWh + terme de potència = 1.286,93 + 643,47 = 1.930,40 €/any

4.1.2. Cost amb gasoil C (calefacció):

  • Preu del gasoil C: 1,113 €/litre (http://petromercado.com)
  • P.C.I. gasoil de calefacció: 10 kWh/l
  • Consum estimat de gasoil: (Consum d’energia (kWh)) / (P.C.I((kWh)/l)) = (10.500 kWh) / (10 (kWh) / l) = 1.050 l/any

Cost anual estimat: 1.050 l ⁄ any x 1,113 € ⁄ l = 1.168 €⁄any

4.1.3. Cost amb llenya forestal:

  • Preus: 0,14 – 0,55 €/kg
  • P.C.I. mitjà de la llenya al 20 % d’humitat: 4 kWh/kg.
  • Consum estimat de llenya: (Consum d’energia (kWh))/(P.C.I.((kWh)/kg)) = (10.500 kWh) / (4 (kWh)/kg) = 2.625 kg

Cost anual estimat: 2.625 kg x (0,14 ‐‐ 0,55) €⁄kg = (367,5 ‐‐ 1.443,75) €⁄any

Resum comparatiu

Cost anual estimat per a cobrir el consum de calefacció i aigua calenta entre les fonts energètiques considerades del cas d’estudi plantejat (10.500 kWh/any):

ENERGIACOST ANUAL ESTIMAT
Electricitat1.930,40 €
Gasoil calefacció1.168 €
Llenya forestal367,5 € (mínim) – 1.443,75 € (màxim)
Llenya agrícola a orri342 € (mínim) – 525 € (màxim)

Taula 1. Font: elaboració pròpia

Aquesta taula s’emmarca en un context de preus dels combustibles fòssils i de l’electricitat en constant augment, i d’un preu estable de la llenya.

Per altra banda, en el cas de què puntualment, la disponibilitat de llenya forestal no arribe per a cobrir les necessitats d’algun client, es dóna la circumstància favorable de què en la zona existeix una elevada oferta de llenya a orri de bona qualitat i a bon preu procedent de podes i treballs agrícoles. Ara bé, encara que el cost de la llenya agrícola a orri és inferior al de la llenya forestal obtinguda per LLENYA D’ACÍ, aquesta compta amb importants avantatges competitius derivades dels seus beneficis indirectes: reducció del risc d’incendi, i millora i revaloració de la massa forestal.

4.2. Logística

4.2.1. Superfície de bosc a gestionar i costos de gestió

Considerant:

  1. Que les tasques realitzades per un treballador són les següents: Esbrossat selectiu, tala selectiva, treit dels troncs, desbrancat, talla de troncs, tronxat de troncs, mòlt de les restes de poda i tala, i trasllat de llenya a parcel·la del propietari. Eventualment i a petició del client, trasllat del triturat de les restes a parcel·la agrícola per al seu compostatge.
  2. Que la productivitat del treballador depèn de diverses variables, com l’orografia i el tipus de massa forestal.
Podem acceptar els següents valors estimatius i aproximats
Productivitat diària per treballadorentre 800 i 200 kg de llenya
Superfície diària gestionada per treballadorentre 2.000 i 1.000 m2
Superfície gestionada per temporadaentre 6.625 i 13.250 m2
Cost per treballador forestal al dia110 €
Quantitat estimada de llenya anual per al cas d’estudi2.625 kg
Preu de la llenyaentre 0,14 i 0,55 €/kg
Cost anual de la llenyaentre 368 i 1.444 €

En el cas de què s’utilitzen animals de càrrega, el cos per Treballador/dia pot muntar fins a 150 €. Ara bé, encara que d’entrada és més car, en alguns casos pot suposar un estalvi de temps i, en conseqüència, de diners, i també una reducció de l’impacte ambiental.

4.2.2. Superfície d’assecat i emmagatzemat de la llenya

Per a que la llenya tinga un bon rendiment energètic, ha de tenir una humitat al voltant del 20 %. Açò vol dir que la llenya que traguem en una temporada, l’hem d’aprofitar la temporada següent. Tenint en compte la irradiació solar i la pluviometria del nostre territori, la llenya pot eixugar-se perfectament sobre una superfície separada de la terra, i en un espai assolellat, ventilat i sense teulat. Una vegada eixuta, és fàcil i convenient separar l’escorça, ja que la combustió d’aquesta genera cendra.

En qualsevol cas, es poden estimar les superfícies d’assecat i emmagatzemat aproximades que es necessiten per a la quantitat de llenya considerada al cas d’estudi (2.625 kg), considerant els següents valors de densitat aparent del pi (espècie més nombrosa als nostres boscos) acabat de tallar i al 40 % d’humitat, i de densitat apilada una vegada sec al 20 % d’humitat (Valors trets del Manual de combustibles de fusta d’AVEBIOM).

Superfícies d’assecat i emmagatzemat aproximades
Quantitat estimada de llenya a l’any2.625 kg
Densitat aparent de la llenya295 kg/m3
Volum aparent de la llenya8,9 m3
Superfície d’assecat9 m2
Densitat aplilada de la llenya349 kg/m3
Volum apilat de la llenya7,5 m3
Superfície de rafal apilant la llenya a 2 m4 m2

Taula 2. Font: elaboració pròpia.

És a dir, que 2.625 kg de llenya es poden eixugar en una superfície d’uns 9 m2 i emmagatzemar sota un rafal d’uns 4 m2 si apilem la llenya a 2 m d’altura.

4.3. Tecnologies per a l’ús de llenya i ajudes públiques

Quan parlem de consumir llenya, a més de les ximeneres domèstiques, poden utilitzar-se calderes i estufes. Les calderes de tecnologia de flama invertida o gasificació aconsegueixen una eficiència de més del 90%; és a dir, com una caldera de pellets.

Aquesta tecnologia és accessible i pot amortitzar-se en pocs anys.

Per altra banda, l’Agència Valenciana de la Energia (AVEN), en la convocatòria de 2013, ha publicat ajudes de fins al 65 % a fons perdut de les despeses subvencionables per a petites empreses, particulars, ajuntaments, entitats públiques i entitats i institucions sense ànim de lucre.

Si algú vol comprar un equip quan ja s’ha tancat la convocatòria d’eixe any i vol beneficiar-se d’una ajuda, aleshores, abans de fer la compra, ha de registrar la seua sol∙licitud amb el formulari d’eixe any per a la convocatòria de l’any que ve, i presentar les factures a la AVEN en el temps i la forma que aquesta establisca. Si tenen algun dubte sobre la tramitació, poden contactar amb nosaltres.

5. ARGUMENTS ECOLÒGICS A FAVOR DE L’ÚS DE LA LLENYA FORESTAL

llenya-d-aci-01

5.1. Reducció del risc d’incendi forestal

El principal argument ecològic a favor de l’ús de la llenya forestal és la reducció del risc d’incendi forestal. Evidentment, l’extracció de l’excés de biomassa redueix el risc d’incendi o la virulència d’un possible sinistre. Aleshores, un propietari forestal que decidisca portar a terme una intervenció silvícola de millora i extraure llenya, encara que no utilitze la llenya, obté un important benefici. A més, amb el sistema LLENYA D’ACÍ, si el propietari forestal no utilitza la seua llenya, no haurà de pagar la intervenció silvícola.

5.2. Millora de l’estructura de la massa forestal i dels valor naturals

La gestió silvícola que es porta a terme és totalment selectiva; és a dir, respectant en primer lloc les indicacions de l’autorització administrativa i, en segon lloc, tenint en compte els interessos del propietari, la intervenció silvícola afavorirà les espècies de major interès ecològic i econòmic.

Per a la gestió silvícola, no s’utilitza maquinaria pesada, amb la qual cosa s’eviten problemes de compactació i erosió del sòl.

Aquestes intervencions selectives i de baix impacte fan que, poc a poc, si el propietari està interessat, la seua pineda vaja transformant-se en un bosc mediterrani amb elevada diversitat i presència d’espècies d’alt valor ecològic o econòmic, com la carrasca, l’alzina, l’alborç, el llentiscle, el romaní, etc., que permeten altres aprofitaments, com l’apicultura o la ramaderia ecològiques, o la recollida de tòfones i bolets.

5.3. Avantatges fitosanitàries

L’eliminació d’arbres malats, la incidència sobre espècies invasives i la potenciació de la diversitat vegetal, pròpies de la intervenció silvícola que portem a terme, afavoreixen l’equilibri ecosistèmic i l’evolució òptima de la massa forestal, reduint el risc de que aquesta patisca plagues i malalties.

6. PROCEDIMENTS I SOLICITUD DEL SERVEI

 

6.1. Per a propietaris forestals

6.1.1. Tractament silvícola

  1. Elaboració de Pla tècnic de gestió forestal (simplificat o no). Tal i com s’ha introduït en l’apartat 3, per a parcel·les o agrupacions de parcel·les inferiors a 25 hectàrees, s’haurà de redactar un Pla tècnic de gestió forestal simplificat, que el mateix propietari pot elaborar. Mentre que per a parcel·les o agrupacions de parcel·les d’extensió superior a 25 hectàrees, s’ha de redactar un Pla tècnic de gestió forestal que haurà de realitzar i firmar un professional amb titulació forestal universitària. Aquests plans els ha d’aprovar l’administració competent.
    1. En el cas de contar amb un Pla tècnic de gestió forestal: notificació d’intervenció silvícola per mitjà d’una declaració responsable.
    2. En el cas de contar amb un Pla tècnic de gestió forestal simplificat: Sol·licitud d’autorització per a tractament silvícola.* Si el propietari sols vol fer una neteja forestal i no es planteja tallar cap arbre, no necessita elaborar un pla tècnic de gestió forestal, sols ha de sol·licitar autorització a l’administració.
  2. Selecció d’empresa forestal de la base de dades de SÓC DE POBLE: El propietari forestal contacta amb la empresa, aquesta es desplaça a la parcel∙la del propietari i s’informa de l’autorització administrativa atorgada; aleshores, a manera de pressupost, valora la quantitat de llenya que es pot obtenir i el cost de la intervenció.
  3. Si existeix acord, el propietari de la parcel∙la forestal signa un contracte amb l’empresa de serveis forestals, en el qual figura les característiques i els procediments del tractament silvícola, les condicions econòmiques i la destinació de la llenya.

L’empresa de serveis forestals contractada desenvoluparà les següents activitats: esbrossat selectiu, tala selectiva, extracció de troncs, desbrancat, trossejat de troncs, tronxat de troncs, mòlt de les restes de poda i tala, i trasllat de llenya a parcel∙la del propietari forestal. Eventualment, si el client ho sol∙licita i figura en el contracte, l’empresa forestal traslladarà el mòlt de les restes de poda i esbrossat a parcel∙la agrícola per al seu compostatge.

Per al correcte assecat de la llenya, aquesta haurà de romandre en un lloc d’assecat una primavera i un estiu almenys.

6.1.2. Oferiment de llenya a canvi de tractament silvícola gratuït

Si el propietari forestal vol portar a terme gestions silvícoles encaminades a millorar la massa forestal i reduir el risc d’incendi, però no necessita la llenya o té més llenya de la que necessita, pot cedir-la i, en eixe cas, no haurà de costejar la gestió silvícola, que li resultarà gratuïta. El procediment per a beneficiar-se de tractaments silvícoles gratuïts és el següent:

1. El propietari forestal ha d’inscriure la seua parcel∙la o parcel∙les en la base de dades de LLENYA D’ACÍ per mig del següent formulari. Podrà inscriure totes les parcel·les que vulga. De moment, LLENYA D’ACÍ està promocionant el seu servei i, aleshores, no cobra cap quantitat als propietaris forestals per aquest servei. En un futur, per a poder mantenir el servei, podria sol∙licitar una xicoteta aportació econòmica anual als propietaris forestals.

FORMULARI – 1

2. Tan aviat LLENYA D’ACÍ reba una sol∙licitud de tractament silvícola a canvi de llenya, la qual puga interessar per proximitat a un propietari, LLENYA D’ACÍ informarà a quest propietari perquè, si n’està interessant, comence a realitzar els passos 1, 2 i 3 del punt 6.1.1. TRACTAMENT SILVÍCOLA. Si aquest propietari no està interessat, LLENYA D’ACÍ anirà informant a altres propietaris fins que algun d’ells mostre interès.

3. Si existeix acord entre totes les parts, el sol∙licitant de llenya a canvi de costejar un tractament silvícola signa un contracte amb l’empresa de serveis forestals, en el qual figuren les característiques i els procediments del tractament silvícola, les condicions econòmiques i la destinació de la llenya.

L’empresa de serveis forestals contractada desenvoluparà les següents activitats: esbrossat selectiu, tala selectiva, extracció de troncs, desbrancat, trossejat de troncs, tronxat de troncs, mòlt de les restes de poda i tala, i trasllat de llenya a parcel∙la del sol∙licitant de la llenya. Eventualment, si el client ho sol∙licita i figura en el contracte, l’empresa forestal traslladarà el mòlt de les restes de poda i esbrossat a parcel∙la agrícola per al seu compostatge.

Per al correcte assecat de la llenya, aquesta haurà de romandre en un lloc d’assecat una primavera i un estiu almenys.

6.2. Per a consumidors de llenya que no són propietaris forestals

En primer lloc, s’ha de tenir en compte que, per al correcte assecat de la llenya, aquesta haurà de romandre en un lloc d’assecat una primavera i un estiu almenys; la qual cosa suposa que el consumidor de llenya ha de disposar d’una superfície adequada per a assecar i emmagatzemar la llenya. En l’apartat 4.2.2., trobaran indicacions sobre aquestes qüestions.

1. Si un usuari de la plataforma que no és propietari forestal està interessat en consumir llenya procedent de tractaments silvícoles sense aprofitament comercial, amb l’objectiu de millorar l’estructura de una massa forestal i reduir el risc d’incendis, ho sol·licitarà per mig del següent formulari:

FORMULARI – 2

2. Tant prompte es reba una sol∙licitud, LLENYA D’ACÍ anirà informant als propietaris forestals més pròxims al sol∙licitant de la possibilitat de rebre un tractament silvícola gratuït.

3. El primer propietari que n’estiga interessat, en funció de les característiques del seu bosc i del preu màxim que l’usuari està disposat a pagar, iniciarà els passos 1, 2 i 3 del punt 6.1.1. TRACTAMENT SILVÍCOLA.

4. Tant aviat estiga el resultat de pas anterior, LLENYA D’ACÍ informarà a l’usuari de la disponibilitat de llenya i del seu cost aproximat en una determinada parcel∙la forestal.

5. Si l’usuari està d’acord amb el cost aproximat pressupostat de la llenya, signa un contracte amb l’empresa de serveis forestals que ha fet el pressupost. En el citat contracte figurarà les característiques i els procediments del tractament silvícola, les condicions econòmiques i la destinació de la llenya.

L’empresa de serveis forestals contractada desenvoluparà les següents activitats: esbrossat selectiu, tala selectiva, extracció de troncs, desbrancat, trossejat de troncs, tronxat de troncs, mòlt de les restes de poda i tala, i trasllat de llenya a parcel∙la o propietat del sol∙licitant. Eventualment, si el client ho sol∙licita i figura en el contracte, l’empresa forestal traslladarà el mòlt de les restes de poda i esbrossat a parcel∙la agrícola per al seu compostatge.

Per al correcte assecat de la llenya, aquesta haurà de romandre en un lloc d’assecat una primavera i un estiu almenys.

6.3. Per a empreses forestals que vulguen realitzar treballs silvícoles

De moment, LLENYA D’ACÍ està promocionat el seu servei, de manera que, fins que ho comunique, no cobrarà a les empreses inscrites cap quantitat en concepte de gestió comercial i de manteniment del servei. Més endavant, amb la finalitat de costejar el sistema i com a pagament dels serveis de plataforma comercial, LLENYA D’ACÍ cobrarà una quantitat, que s’haurà de determinar, a les empreses de gestió forestal col·laboradores.

Les empreses forestals que vulguen realitzar els treballs forestals amb la metodologia i els objectius de LLENYA D’ACÍ, és a dir, de manera selectiva, sense maquinària pesada i amb la finalitat de millorar l’estructura de la massa forestal i reduir el risc d’incendi forestal, poden inscriure’s en la base de dades de LLENYA D’ACÍ per mig del següent formulari:

FORMULARI – 3

7. CONCLUSIÓ

 

Amb el sistema LLENYA D’ACÍ, no es compra ni es ven llenya: es contracten serveis de gestió forestal encaminats a millorar l’estructura vegetal i sanejar les masses forestals. De manera que qui paga el servei, es queda amb la llenya.

Aquest sistema, que possibilita la cassació d’oferta i demanda sobre les bases del bé comú i la màxima utilitat privada, és el reflex d’una societat solidària que utilitza els seus recursos naturals amb responsabilitat.

8. CONTACTE

logo-llenyadaci-800

Responsable del projecte:
Francesc Garrigós Sirvent

Presentació del Proyecte al Viver d’Emprenedors de Sóc de Poble.

2 Comments

  1. Jesús Martínez Ferre

    Només felicitar-vos per aquesta magnífica idea que heu tingut, i que pot funcionar molt bé!!

    Reply
    • socdepoble

      Moltes gràcies Jesús! Cal gestionar ara el problema que tenim amb els nostres pinars, i que només recordem quan ja s’ha cremat tot.

      Reply

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *