Gravació de l’emissió en directe. 29/01/2023
Nota de premsa post-Aplec
El Comtat, 30 de gener 2023
Ahir diumenge 29 de gener del 2023 en Benillup es va celebrar el 2n Aplec pel Territori. La sala estava a curumull amb 200 assistents asseguts i uns altres tants dempeus que van desafiar el fred i la neu i es van aplegar per a interaccionar amb 13 ponents experts en el món rural.
El format de l’Aplec era molt atractiu perquè l’objectiu era que les persones vingudes de tots els pobles de les comarques parlaren amb els i les ponents de tu a tu sobre els problemes i les propostes per a revitalitzar els nostres pobles.
El fil conductor va ser l’incendi d’aquest estiu i com això ens ha vertebrat i ens ha fet adonar que el món rural té problemes estructurals que cal resoldre perquè la custòdia del territori recau, en gran mesura, en els poblets rurals i menuts. Una de les qüestions més repetides va ser que hi haja un sou per als agricultors que llauren les terres (siguen productives o no) i així es trenque la continuïtat de la massa forestal. Tindre bancals llaurats enmig de la serra pot fer de tallafocs però també, com van reclamar els bombers, és una salvaguarda per als mitjans d’extinció. Però sobre tot és recuperar un paisatge típic mediterrani, el mosaic, que és un niu de biodiversitat i una manera de viure idiosincràtica que no hauríem de perdre i que en altres parts del món, els gestors del territori, estan proposant com a solució.
La quantitat de gent va fer impossible ni tan sols oir totes les preguntes que el públic haguera volgut formular i moltes coses van quedar sobre la taula emplaçant-nos de manera tàcita a continuar treballant per trobar solucions a problemes molt concrets que ja no deuen estar plantejats des de les ciutats cap als pobles sinó, tenint en compte les seues veus.
L’acte va representar un empoderament de la gent dels pobles i va suposar l’inici d’una sèrie de reivindicacions per a què d’una volta per totes, el poc pes demogràfic no siga una excusa per no donar importància a un territorit i unes gents que mereixen ser ciutadania de 1a com ho són els de les ciutats grans.
Si vols participar en la redacció del Manifest de Poble, pots unir-te al Grup de Treball en Telegram:
TELEGRAM: Manifest de Poble – Grup de treball: https://t.me/manifest_de_poble
Podeu veure les actualitzacions al Facebook de l’Aplec pel Territori
PRESENTACIÓ ABANS DE L’APLEC
Nou Aplec pel Territori, arrel de l’incendi d’aquest estiu
APLEC PEL TERRITORI. DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 10.30. BENILLUP
La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació El Rentonar amb el Projecte Soc de Poble hem organitzat a Benillup un nou Aplec pel Territori com a resposta a l’incendi que va assolar les nostres comarques en agost del 2022.
El format de l’Aplec és innovador
No volem que facen discursos els ponents convidats sinó que escolten preguntes, inquietuds i suggeriments que la gent dels pobles els vulga formular. Només Enric Moltó, geògraf i climatòleg, farà una intervenció de 30 min.
Els ponents convidats representen un planter d’experts de tots els sectors vinculats al món rural:
- Javier Cendra: Alcalde de Planes i Diputat per Alacant.
- Javier Navarro: Alcalde de Benillup.
- Rafa Climent: Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treballl.
- Imma Orozco: Directora General de Política Territorial i Paisatge.
- Rosa Pardo: Directora General de Política Territorial i Paisatge.
- David Torres: Director General de Desenvolupament Rural.
- Mauro Ferrando: Jove agricultor i treballador de l’almàssera de Milleneta.
- Isabel Sancho: Regidora de Fageca, Tècnica de promoció econòmica en Cocentaina i vinculada a la promoció del turisme rural.
- Òscar Ponsoda: President de la Societat de Caçadors de Famorca.
- Adán Lloret: Bomber Forestal a la Font Roja.
- Alejandro Molina: Llaurador i president de COARVAL i de la Cooperativa Cofrudeca de Bèlgida.
- Artemi Cerdà: Geògraf, professor d’universitat i llaurador.
En la segona quinzena d’agost un incendi va colpir el nostre territori calcinant més de 12.000 ha i 100 km de perimetre.
Aquest incendi, originat de forma espontània en una tormenta seca va cremar a gran velocitat des de Pego fins a Benialfaquí. Alguns pobles van haver de ser desallotjats i moltes persones vam viure amb un ai al cor l’avanç de les flames. Els nombrosos mitjans van treballar de manera incansable tant en aquest incendi com en el de Begís.
Des d’aquell moment, les dues coordinadores es van plantejar que alguna cosa calia fer per entendre què estava passant amb els gran incendis i quin era el futur previsible. Un canvi de tendència en els diagnòstics va fer moure la necessitat de reflexionar sobre el fenòmen. D’una banda, la idea no és evitar el foc sinó saber què hem de fer quan passe perquè passarà, i d’altra banda, els incendis agafen grans dimensions perquè estem perdent el mosaic tan típic del mediterrani (paisatge mixt agro-forestal).
La conclusió lògica d’aquests arguments és que els focs de les nostres serres són deguts al despoblament i a l’abandonament agrícola. I és en aquesta doble línia que les coordinadores decidiren muntar un nou Aplec pel Territori. I clar, l’àrea de cobertura no només inclou les zones de l’incendi sinó altres pobles també que responen al mateix perfil.
Una de les mancances de es va detectar en l’incendi va ser el desempar que moltes persones van sentir quan se’ls va desallotjar de sa casa i, per aquest motiu, s’han iniciat un munt de reunions xicotetes en cadascun dels pobles per a preparar l’Aplec on se’ls informa de l’esdeveniment i també s’intenta fer un recull de peticions de cada poble per tal de lliurar-les als polítics que seran convidats a l’Aplec. El resultat d’aquestes reunions és el Manifest de Poble, un document viu i en constant actualització que pretén destacar les necessitats particulars que caldria atendre per tal de revitalitzar els nostres petits pobles rurals. L’enllaç es pot consultar ací.
Al 2n Aplec pel territori es pretén que tant científics, com polítics, com gent dels pobles puguen establir un fòrum de debat d’iniciatives per a dinamitzar els pobles. No es pretén buscar culpables sinó proposar solucions i cercar llocs on eixes idees hagen sigut ja satisfactòries per a poder-les implementar a casa nostra.
